Fernando
de Vilallonga
Arrells familiars
Arbre genealògic
Els Vilallonga i la fotografia estereoscòpica. El 3d abans de l’era digital
Salvador de Vilallonga i Oller estava a l’última i comprà els primers models de cotxe o projectors de cinema. El mateix va fer amb la fotografia, adquirint una càmera estereoscòpica. Aparegueren en la dècada de 1850, uns deu anys després d’inventar-se la fotografia, i van ser molt populars fins als anys 50 del segle XX. Aquests aparells tenen dos objectius separats per una distància similar a la que hi ha entre els dos ulls (6,5 cm), capten la fotografia al mateix instant, i per poder recrear la sensació de relleu s’ha d’utilitzar un aparell específic. Tant Salvador de Vilallonga com un cosí seu tenien un càmera estereoscòpica i les fotografies que es van fer són un testimoni de la vida social d’una família de propietaris durant el primer terç del segle XX. Però no és una mirada neutral, malgrat el caràcter documental i (aparentment) objectiu de les fotografies, sinó un reflex de la seva visió del món, dels seus interessos i de les seves inquietuds.
Nissaga de propietaris rurals
Cap grup social no viu aliè als avatars de la Història, tot grup social té un relat amb un origen, un desenvolupament, un moment culminant i un final obert, i els propietaris no en són cap excepció. Com a classe social, són descendents d’alguns pagesos remences del segle XIII que esdevingueren propietaris entre els segles XVI i XVIII i ampliaren el patrimoni, aconseguiren privilegis, títols nobiliaris i visqueren de les rendes del seu patrimoni.
La família Vilallonga, procedents dels masos Vilallonga de Vilanna i Parés de Sant Martí Sapresa, en són un exemple. Els dos patrimonis s’uniren el 1748 amb el casament de l’hereu Antoni Vilallonga i la pubilla Teresa Parés, els quals van passar a viure al Mas Parés. El primer document que parla d’un Parés data de 1203, i amb el pas dels anys arribaren a acumular un patrimoni que constava d’una vintena de masos i de finques repartides per diversos municipis de les comarques de la Selva i del Gironès. No va ser fins a les darreries del segle XVIII que es popularitzà el terme d’hisendat per referir-se als propietaris, i al segle XIX, coincidint amb el seu trasllat a les ciutats, són els anys que com a grup social van tenir més poder i van estar més cohesionats. En anar a viure a les ciutats, deixaren el mas pairal en mans dels masovers i, a banda de visites puntuals, només hi anaven a passar part de l’estiu. De fet, no són poques les fotografies dels Vilallonga en època estival al Mas Parés i en el seu entorn, en un ambient distés i de relaxació.
Els hisendats, a partir de l’últim quart del segle XIX, deixaren de ser el grup dominant i alguns patrimonis van començar a desintegrar-se de manera lenta però inexorable, sense que això no els impedís invertir en béns immobles o ser dels pocs que es podien permetre el luxe de tenir cotxe.
Santa Coloma de Farners i els hisendats
El clima d’inseguretat generat per les guerres carlines i les partides de bandolers, així com l’efecte crida provocat pel desenvolupament del teixit urbà, expliquen que diversos propietaris selvatans que residien en masos es traslladessin a viure a Santa Coloma de Farners en el primer terç del segle XIX. La família Vilallonga va ser una d’aquestes. El 1828 Joan de Vilallonga Parés comprà una peça de terra situada al carrer del Prat per construir-hi una casa. Aleshores el carrer no estava tan urbanitzat, arribava a l’altura de l’actual carrer del doctor Trueta, i des de la casa dels Vilallonga es veia una font situada a la plaça Farners i en l’actualitat desapareguda. En aquesta casa nasqueren quatre generacions de Vilallonga, entre ells el pintor i escultor Jesús de Vilallonga, que anys més tard, en record de la font que veia des de casa seva, llegà a la ciutat l’escultura La Colometa, que corona una petita font emplaçada a la mateixa plaça Farners. Els Vilallonga participaren en la vida social i cultural farnesenca. El 1868 Salvador de Vilallonga i Mundet va ser vicepresident del Casino Farnense. Ferran de Vilallonga i Corominas va ser soci fundador del Cercle Cultural Colomenc, entitat que aglutinava els sectors benestants del municipi, i formà part de la Junta Directiva. Els seus germans Josep i Carles també en van ser socis. Amants de la natura, es deixaren sorprendre pel Rocar i pels entorns farnesencs. Assistiren en actes religiosos i festius, dels quals destaca un conjunt de fotografies de l’Aplec de Farners de l’any 1905, les més antigues trobades fins ara. Durant la Guerra Civil (1936-1939) l’hereu Salvador de Vilallonga i Oller va ser assassinat i, un cop acabat el conflicte bèl·lic, la família es traslladà a viure a Girona.
Passejar, estiuejar, fer excursions i viatjar
Els propietaris rurals, a l’anar a viure a la ciutat, ràpidament van adoptar els hàbits de la vida urbana. En les fotografies s’observa un interès pel món urbà, pels elements de progrés de la seva època. No tot era viatjar en cotxe, també havien utilitzat tartanes, trens, ferrocarrils i barques en funció de la sortida, i estiuejar, fer excursions i anar de viatge eren tres activitats relacionades. Així, es feien excursions quan no es podia viatjar lluny però també mentre s’estiuejava o es viatjava. I, d’excursions, els Vilallonga en feien moltes. Pels entorns de Santa Coloma de Farners i del Mas Parés de Sant Martí Sapresa, les seves dues principals residències.
En una època en què no existia el concepte vacances tal com s’entén avui dia, del fenomen de passar l’estiu en una segona residència, fonda, hotel, casa llogada o en un balneari a prendre els banys se’n deia estiueig i estava reservat a les classes benestants. Estiuejar no només era descansar, jugar, banyar-se o passejar-se pel municipi, també era moment de fer caminades pels entorns, anar a dinar o a berenar a fonts properes, o fer excursions a la muntanya. Els Vilallonga s’havien allotjat al Balneari Montagut de Campelles, i probablement visitaren les localitats properes de Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Camprodon i, una mica més llunyà, el santuari de Núria. També havien llogat una casa a Blanes i havien estiuejat a Malgrat de Mar, a Sant Feliu de Guíxols, a Santa Cristina d’Aro o a Cadaqués. Entre les famílies de propietaris que vivien a ciutat era habitual passar una part de l’estiu al mas pairal, i no tan sols per descansar, sinó també per controlar les feines agràries o del bosc quan era crucial ésser-hi, en coincidir amb la temporada de la sega o la pela de suredes, entre altres. La família Vilallonga solia pasar unes setmanes al Mas Parés. Malgrat la poca distància, segons els paràmetres actuals, entre Santa Coloma de Farners i Sant Martí Sapresa, en aquella època era més aviat respectable.
Els Vilallonga viatjaren a Mataró, a Barcelona, a Manresa, a Tarragona i a Lleida. A Madrid, a Saragossa, i a Sant Sebastià, ciutat que la reina Isabel II posà de moda en estiuejar-hi, cosa que explica que fos un destí molt apreciat per la noblesa. París fou la ciutat elegida per Salvador de Vilallonga Oller i M. Dolors Rosell per al viatge de noces. Les vedets del Moulin Rouge va ser un impacte massa fort per a la moral de M. Dolors Rosell i tornaren de manera precipitada cap a Santa Coloma de Farners. També visitaren Perpinyà, Carcassona, Lourdes i el circ muntanyós de Gavarnie. L’interès per la natura és molt present en el lleure, en les excursions i en els viatges de la família Vilallonga.
La religiositat
La seva relació amb l’Església catòlica va ser molt estreta. Era habitual que els religiosos passessin els estius en masos pairals i que els propietaris mantinguessin bones relacions amb els jesuïtes. A la família Vilallonga, com en la de molts propietaris, n’hi van haver. Solien passar els estius al Mas Parés conjuntament amb altres germans de l’orde, i són habituals les fotografies dels jesuïtes i de capellans no només al mas pairal dels Vilallonga i als seus entorns, sinó també en passejades i excursions.
La política
La paret i la petita torre de guaita que presideixen l’entrada al Mas Parés és un testimoni tant de la vulnerabilitat dels masos dels atacs dels lladres com dels conflictes bèl·lics que marcaren el país al llarg del segle XIX i el primer terç del segle XX i del qual la masia pairal dels Vilallonga n’és un actor. Es coneix una fotografia d’un grup de carlins al Mas Parés i un document de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) exigint a diversos ajuntaments selvatans que anessin al Mas Parés a pagar una quantitat de diners en concepte d’impost de guerra. Durant la Guerra Civil (1936-1939) el Mas Parés va ser col·lectivitzat. Les instantànies de monuments i les institucions polítiques també són un exemple d’aquest interès per la política.
Artistes a la família
La participació de les classes benestants en la vida cultural de les seves localitats, el costum de convidar artistes a les seves residències estivals, l’educació musical que rebien els seus fills, tret distintiu de classe a banda, expliquen un interès per la cultura i la presència d’artistes entre els seus membres: Josep de Vilallonga Corominas va ser pintor i, juntament amb el seu germà Carles, pintaren dos cartells de caire modernista que anunciaven la primera vetllada nadalenca organitzada pel Cercle el 1898. Un altre germà, Ferran, participà en lectures de poesia i sarsueles organitzades pel Cercle, i en una paròdia dels Jocs Florals guanyà la Flor Natural amb una poesia en català. Sense oblidar Salvador de Vilallonga Oller, autor de la majoria de les fotografies de l’exposició.
A banda de les instantànies més funcionals, fetes sense cap més pretensió que la de donar testimoni d’un fet, en moltes fotografies s’observa un refinament estètic, intuint-hi al darrere una persona amb un interès artístic per la imatge i la seva composició, que busca, experimenta i troba, ja sigui amb instantànies familiars, esdeveniments de tota mena o retratant el paisatge. Salvador de Vilallonga també era aficionat a la lectura i a la biblioteca del Mas Parés hi ha un exemplar primigeni de L’hereu (1931), novel·la en què Prudenci Bertrana retrata la vida social d’un hereu en el tombant del segle XIX al XX i descriu escenes que ell havia fotografiat. També era aficionat del teatre, el cinema i la pintura, i va arribar a convidar el pintor Joaquim Mir o l’escultor Lluís Montané a passar uns dies al Mas Parés. D’aquesta manera, el seu fill Jesús de Vilallonga, futur pintor i escultor, entrà en contacte amb el món de l’art. I amb ell, probablement, no s’acabarà la relació dels Vilallonga amb l’art.
